Avui les aules han emmudit

Avui les aules han emmudit

Avui les aules ja han callat, els sorollosos alumnes han marxat, el senyor Rubio, la senyora Anaya i la senyora Santillana, el guix, l'esborrador, el bolígraf vermell, el llapis, la goma, la pissarra verda i la moderna PDI, un descans han agafat...

Avui tots i totes de noltros s'han acomiadat, qualcú fins i tot ha plorat i quan tornaríem a veure'ns ens han demanat...

Avui els "callaaaaau" , els "seu-te bé", les mil i una excuses dels deures fets o no fets, els patis, les proves, els aprovats, els suspensos, les llistes, les sortides, els jocs, les baralles i les paus, els "puc anar al bany?", el "aixeca la mà per demanar ¡" i els spinners, a millor vida, per ara, han passat...

Avui els nostres alumnes han fet fila i ja pensant en l'estiu han, per darrera vegada, davant noltros desfilat i d'ells un per un ens hem acomiadat...

Avui comencen pels mestres uns dies de paperassa sense acabar, informes, memòries, històries, de tot això, sense aturar fins el trenta n'hi haurà...

Avui arribem a ca nostra amb la satisfacció de la feina acabada, amb la necessitat de descansar, potser repassant el que durant el curs hem fet i, potser, no hauríem d'haver fet, el que hem dit i xerrat i possiblement millor callat, el que vàrem prometre i complit, de qualque coseta de la que ens hem penedit i de tot allò del que, amb orgull, podem treure pit... 

Avui a l'aula ha estat dia de festeta, de jocs de taula, de llepolies, de gelat, de pati allargat, de veure tots junts una pel·lícula que només als nins els hi ha agradat...

Avui les aules han emmudit, ens pertoquen dos mesos sense alumnes perquè l'estiu ja ha arribat i tots hem de marxar a les nostres vacances envejables començar...

Avui tot això i molt més ha passat, aquests dies finals sense renou, amb els passadissos en silenci, buides totes les aules, cadires i taules ordenades, acaramullades i sense arrossegar, ja han arribat.

Avui, aquests dies, molts d'interins i interines ens acomiadam de companys, companyes, escoles, pares, mares, nins i nines, amb la incertesa de quan i a on ens tocarà de nou començar...

Avui els nostre coret es comença d'una mica de tristor a emplenar i l'aula buida ens comença a xerrar en un idioma que només noltros, els i les mestres, podem escoltar, com una sirena que ens volgués de nou atrapar per dur-nos al fons de la mar...

Avui als interins ens toca dir adéu fins aviat, no sabem quan, ni com, ni a on ni amb qui, però a la meva feina vull tornar, més prest que tard, perquè tot ha de tornar a començar, en altre lloc, amb altres nins i nines, companys i companyes i a una nova escola tot de nou a rodolar, perquè de segur que no hi ha cap feina millor al món que la d'ensenyar...