Avui
al pati ens hem trobat (mort, perquè no vull que els nins matin
insectes) un "encanteri" (segons ens va dir la mestra Cati Fortunato), una espècie d'escarabat, que té una història
"local" semblant a la del "Ratoncito Pérez"
Us deix la fotografia i la història treta del fòrum del GOB:
Sembla un "Ocell d'or" (Chalcophora Mariana), és un escarabat "bo", s'encarrega de barrinar troncs morts i afavorir-ne la descomposició. És típic de les zones de pinar, i deim que és un escarabat "bo" perquè menja fusta d'arbres ja morts.
Hi ha una tradició sobre aquesta espècie: Quan un infant trobava un "encanteri", el duia al padrí. Just abans d'anar a dormir, el nin i el padrí el col·locaven davall una greixonera de fang girada. Al matí següent, l'encanteri s'havia convertit en unes monedes de coure (precisament el color del ventre de l'escarabat) per al nin/a. Se coneix que és la versió "entomològica" del "Ratoncito Pérez".
Per si voleu saber més coses:
http://bloc.bielperello.com/post/54073
http://amicsarbres.blogspot.com/2010/06/lencanteri-el-reciclador-de-biomassa.html
Altre testimoni:
Us deix la fotografia i la història treta del fòrum del GOB:
Sembla un "Ocell d'or" (Chalcophora Mariana), és un escarabat "bo", s'encarrega de barrinar troncs morts i afavorir-ne la descomposició. És típic de les zones de pinar, i deim que és un escarabat "bo" perquè menja fusta d'arbres ja morts.
Hi ha una tradició sobre aquesta espècie: Quan un infant trobava un "encanteri", el duia al padrí. Just abans d'anar a dormir, el nin i el padrí el col·locaven davall una greixonera de fang girada. Al matí següent, l'encanteri s'havia convertit en unes monedes de coure (precisament el color del ventre de l'escarabat) per al nin/a. Se coneix que és la versió "entomològica" del "Ratoncito Pérez".
Per si voleu saber més coses:
http://bloc.bielperello.com/post/54073
http://amicsarbres.blogspot.com/2010/06/lencanteri-el-reciclador-de-biomassa.html
Altre testimoni:
Què li deis a aquest animal? Avui n'he trobat un, el de la foto.
A Bunyola sempre li hem dit canterano, però amb aquest nom no apareix al diccionari Alcover-Moll.
Quan era nina teníem una gran slegria si en trobàvem un! No sempre se'n veien.
El dúiem a ca nostra, el posàvem dins una capsa de mistos buida i l'hi posàvem sucre perquè se'l menjàs.
En despertar-nos obríem la capseta i el canterano havia fet una pesseta, del mateix color que la seva 'closca'. I el sucre, ja no hi era. És clar, se l'havia menjat el canterano per fer la pesseta!
Ara els infants ja no creuen en canteranos, però sí en el ratolí de les dents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada